La tercera edició del NanoDAY, que es va celebrar aquest 9 d'octubre amb motiu del Dia Internacional de la Nanociència i la Nanotecnologia, va reunir més d'un centenar d'assistents i una quinzena d'experts del sector de la nanociència i nanotecnologia. L'acte es va celebrar al Movistar Centre de Barcelona sota el lema “Per una nanotecnologia sostenible i responsable”.

L’esdeveniment, organitzat pel Clúster MAV, els Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB), l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) i ACCIÓ, va posar en relleu l'impacte d'aquesta tecnologia clau en sectors industrials com l'energia, la medicina i la seguretat.

Benvinguda institucional i introducció

El comunicador científic Àlex Argemí va presentar la jornada, que va comptar amb una benvinguda institucional a càrrec de Núria Gilgado, directora general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral del Departament d'Empresa i Treball; Antonio Onteniente, nou president del Clúster MAV en substitució de Maria Josep Riba, Juan Francisco Sangüesa, director del CCiTUB, i Xavier Batlle, catedràtic de Física de l’IN2UB.

Estat de l'art de la nanotecnologia

Pedro A. Serena, reconegut investigador de l'Instituto de Ciencia de Materiales de Madrid (ICMM), va destacar el ràpid desplaçament del centre de coneixement cap a l'Àsia i va exposar el potencial dels productes basats en nanociència, especialment en sectors com la construcció. També va reflexionar sobre els reptes en regulació, els impactes ambientals dels nanomaterials i la necessitat d'una major cooperació entre governs i indústries per aplicar les recomanacions dels llibres blancs sobre nanotecnologia.

La transició energètica a través de la nanotecnologia

La primera taula rodona va abordar el paper crucial de la nanotecnologia en la transició energètica. Moderada per Maria Dolors Nuñez d’ACCIÓ, hi van intervenir Elaine Armelin (UPC), Daniel Rueda (Napptilus Battery Labs) i Sergi Cuesta (Vitsolc). Armelin va destacar els hidrogels termosensibles per a la purificació d’aigua, mentre que Cuesta va posar èmfasi en les nanoestructures fotovoltaiques per a crear panells solars transparents. Daniel Rueda va presentar les cèl·les sostenibles de Napptilus, amb tecnologia de supercondensadors híbrids que ofereixen seguretat i eficiència.

Nanotecnologia en medicina, farmàcia i cosmètica

La segona taula, moderada per Jordi Díaz (CCiTUB-IN²UB), va explorar les aplicacions de la nanotecnologia en medicina, farmàcia i cosmètica. Daniela Brunsó (BASF) va subratllar la complexitat de la regulació per als productes nano i la necessitat d'adaptar les normatives als avenços tecnològics. Tomas Andersen (NIVD) va parlar sobre nanosensors per al diagnòstic precoç de patologies, mentre que Ángel M. Valdivielso (Roka Furadada) va destacar les avantatges que els ofereix l’ús de càpsules innovadores per a millorar la seguretat i compatibilitat dels productes cosmètics.

Seguretat i salut laboral en l’ús de nanomaterials

Finalment, la tercera taula va tractar la seguretat i la salut laboral en l'ús de nanomaterials, moderada per Miriam Belloc (ICSSL). Socorro Vázquez-Campos (LEITAT) va exposar la importància d'incorporar el concepte de safe by design des del desenvolupament de productes, mentre que Ana Mayor (Unimat Prevención) i José A. Pérez Calvo (ICN2) van discutir la complexitat d'implementar sistemes de prevenció de riscos laborals adaptats a les tecnologies nano.

Informe sobre l'exposició als nanomaterials

El NanoDAY 2024 també va comptar amb la presentació d'Agurtzane Zugasti (INSST) sobre l'exposició a nanomaterials, amb especial atenció al grafè. L'informe va subratllar la importància de la investigació contínua per garantir un ús segur d’aquests materials en l'entorn laboral. La presentació va estar moderada per Anna Francesca Oliete, responsable tècnic de Seguretat i Salut a Barcelona (ICSSL).

Un cop més, el NanoDAY va posar de manifest el gran potencial de la nanotecnologia i la nanociència, ja que les partícules a escala nano presenten propietats úniques que permeten aplicacions innovadores en sectors com l'energia, la salut i la cosmètica. Catalunya, amb una sòlida infraestructura de recerca, està ben posicionada per a liderar avenços significatius, captar talent i impulsar un ecosistema d'innovació que faci realitat solucions abans impensables. 

Els participants van coincidir en la importància de continuar explorant aquestes oportunitats, tot promovent la col·laboració entre investigadors, empreses i governs per a garantir una aplicació responsable i sostenible d’aquestes tecnologies.

Imatge de grup dels organitzadors i ponents de la jornada (Xavi Piñol).

A l'apartat de recursos d'aquí sota hi trobareu un pdf amb totes les presentacions, així com un recull de fotos de la jornada (només accessible per a socis i inscrits).